Fonaments de l'altímetre
QNH, QNE i QFE: tres nivells de referència d’altitud
Un altímetre baromètric mesura la pressió de l'aire. La pressió de referència seleccionada determina el significat del nombre que indica. El parapent es manté exactament al mateix lloc: només canvia el significat de la indicació.
On és el zero?
QNH i QFE són ajustos de pressió de l'altímetre. Per a QNE, l'altímetre s'ajusta a STD 1013.25 hPa. Les tres indicacions utilitzen el mateix sensor de pressió, però referències verticals diferents.
Referència al nivell mitjà del mar
Pressió local reduïda matemàticament al nivell mitjà del mar. En un lloc d'enlairament o un aeròdrom, l'altímetre indica aproximadament l'elevació publicada del lloc.
Recordeu: «A quina altitud estic sobre el mar?» — altitud baromètrica sobre MSL.
Referència de l'aeròdrom
Pressió mesurada en un nivell de referència definit d'un emplaçament, normalment un aeròdrom o el llindar de la pista. Un variòmetre pot utilitzar de manera semblant un lloc d'enlairament com a punt zero.
Recordeu: «A quina altura estic sobre aquest lloc?» — no sobre el terreny canviant que tinc a sota.
Referència de pressió estàndard
Amb l'ajust fix STD 1013.25 hPa, l'altímetre indica l'altitud de pressió QNE. Per exemple, una indicació de 6500 ft correspon a FL 65.
Recordeu: «Quina superfície de pressió comuna estic utilitzant?» — no és automàticament l'altitud sobre el nivell del mar ni l'altura sobre el terra.
El mateix aeròdrom, tres indicacions
L'elevació de l'aeròdrom és de 600 m MSL i el QNH local de l'aeròdrom és de 1000 hPa. L'instrument es manté a terra; només canvia l'ajust de pressió.
Regla pràctica per al canvi en la indicació de l'altímetre. La conversió ISA exacta varia lleugerament amb l'altitud. La temperatura real influeix en la diferència entre l'altitud baromètrica indicada i l'altitud geomètrica real.
Per què QNE/STD és important per a la separació vertical
El QNH local canvia amb la meteorologia, el moment i el lloc. Per això, per sobre de la capa de transició, tothom utilitza STD 1013.25 hPa: FL 70, FL 80 o FL 90 identifiquen aleshores les mateixes superfícies de pressió estandarditzades per a totes les aeronaus. Aquesta escala comuna és la que permet planificar les distàncies verticals.
Ascens: QNH → STD
Fins a l'altitud de transició (TA), utilitzeu QNH i expresseu el nivell com a altitud. En travessar la TA en ascens, ajusteu 1013.25 hPa; per sobre, utilitzeu nivells de vol.
La capa de transició
Es troba entre la TA i el nivell de transició (TL), el nivell de vol utilitzable més baix. El TL segueix el QNH actual. Segons els procediments de la EU, es manté com a mínim una distància nominal de 1000 ft entre el trànsit a la TA i al TL.
Descens: STD → QNH
Utilitzeu pressió estàndard i nivells de vol fins al TL. En travessar el TL en descens, ajusteu el QNH actual; per sota, utilitzeu altituds.
Les altituds de transició publicades i els procediments locals varien. Les cartes actuals, l'AIP i les autoritzacions sempre tenen prioritat.
Què s'emmagatzema en un fitxer IGC?
Un registre B d'IGC té camps separats per a l'altitud GNSS i l'altitud de pressió ICAO-ISA. Segons l'especificació FAI, cada punt registrat continua referit a 1013.25 hPa — encara que el variòmetre de la cabina mostri QNH o s'enregistri per separat un altre ajust de l'altímetre.
Un únic nivell fix de referència altimètric per a les dades brutes
QNH canvia contínuament. El nivell de referència ISA fix fa que les altituds de pressió de llocs i moments diferents siguin nominalment comparables i calibrables.
Independent de la pantalla
L'ajust del variòmetre pot canviar la seva indicació, però no ha d'alterar l'altitud de pressió estàndard registrada a cada punt.
Reproduïble posteriorment
Partint del nivell de referència altimètric inalterat de les mesures, l'anàlisi pot modelar més endavant una línia QNH amb dades meteorològiques concordants tant en el temps com en l'espai.
Per què no sempre coincideixen les línies GPS i QNH?
GNSS i el sensor de pressió mesuren de maneres diferents i utilitzen referències diferents. També hi influeixen els desajustos dels sensors, el model meteorològic, la temperatura i el nivell de referència altimètric GNSS. Per tant, hi pot haver diferències petites o perceptibles sense que cap de les línies sigui simplement «incorrecta».
Quin ajust correspon a cada nivell publicat?
El que importa és la designació associada al nivell. Els procediments nacionals aplicables i la informació aeronàutica publicada sempre tenen prioritat.
AMSL / MSL → QNH
Per a l'altitud sobre el nivell mitjà del mar i les altituds del terreny o de l'espai aeri publicades amb aquesta referència.
Sobre l'aeròdrom → QFE
Quan es requereix explícitament l'altura sobre el nivell de referència de l'aeròdrom o del llindar de la pista. QFE no és l'altura contínuament canviant sobre el terra.
FL → QNE / STD
Per als nivells de vol amb pressió estàndard de 1013.25 hPa, normalment per sobre del nivell de transició.
L'altitud QNH és l'altitud geomètrica real?
No exactament. Els altímetres baromètrics utilitzen un model d'atmosfera estàndard. En aire més fred que ISA, l'altitud real per sobre del nivell de referència QNH sol ser més baixa que la indicada. QNH proporciona una referència baromètrica comuna MSL, però no elimina els errors causats per la temperatura, l'instrument o el model meteorològic.
Fonts i lectures addicionals
- FAI: Especificació tècnica dels enregistradors de vol IGC — requisits de l'altitud de pressió enregistrada i de la referència ISA de 1013.25 hPa.
- EASA SERA.8015 — altituds, nivells de vol, QNH/QFE i canvi d'ajust en travessar la capa de transició.
- EASA ATS.TR.130 — determinació del nivell de transició i separació vertical nominal.
Aquesta guia explica les indicacions i l'anàlisi posterior al vol. No substitueix la preparació del vol, l'AIP, els NOTAM, el brífing meteorològic o els procediments obligatoris d'ajust de l'altímetre.
